Aquest documental ve a ser la continuació d´un experiment que va fer fa molts d´anys el Dr. Félix Rodríguez de la Fuente. Félix va mostrar al món com les miloques són aus capaces d´utilitzar estris petris per rompre ous d´estruç i menjar-se´n el contingut. Després de tres anys de feina, l´equip de Paleârtica va poder filmar com es comportaven les miloques sedentàries de l´illa de Menorca davant aquesta situació, després de milers d´anys sense veure un d´aquests ous.

L´experiment va anar més enllà del que s´esperava i es van obtenir nous resultats i comportaments d´aquestes aus. Durant els devers 50 minuts de programa, veurem com se segueix la metodologia de l´experiment prevista per l´equip de Paleârtica i com, després d´uns quants d´intents per filmar aquestes intel·ligentíssimes aus, assoleixen el seu propòsit. A més, van aconseguir penetrar per primera vegada amb les seves càmeres a l´interior del dormidor d´aquests voltors, un dels més grans d´Europa, sense causar-los molèsties i van poder enregistrar imatges inèdites. Més de 100 individus s´han arribat a comptabilitzar en aquest descomunal dormidor.

Introducció:

- Les miloques són aus migratòries que cada any, a la primavera, vénen des de l´Àfrica a Europa per criar.
- A la tardor, els adults i els joves nascuts tornen al continent africà.
- A l´Àfrica les miloques empren còdols per rompre els ous d´estruç i menjar-se´n el contingut.

A finals dels anys 70 el famós Félix Rodríguez de la Fuente va dur a terme un documental experiment sobre el comportament que podien tenir les miloques a la península Ibèrica. Consistia a posar ous d´estruç a la península per tal d´esbrinar si les miloques adultes serien capaces d´agafar pedres amb el bec i rompre l´ou com fan a l´Àfrica; però també posà ous a prop de miloques joves, nascudes a la península, a fi de veure si també rompien l´ou com els exemplars adults, tenint en compte que, en haver nascut a la península, encara no havien vist mai un ou d´estruç.

Tot açò per poder demostrar si el comportament era congènit, és a dir adquirit per herència genètica dels seus progenitors, o si es tractava d´un comportament que aprenien dels adults per imitació. La miloca jove de Félix va agafar pedres per rompre els ous d´estruç. Félix va poder demostrar que el comportament era congènit. La notícia va fer la volta al món i va ser rellevant per a la ciència.

Objectiu:

Ara, molts d´anys després, s´ha descobert que la població de miloques de Menorca és sedentària; és a dir, que viuen tot l´any a l´illa i no en surten ni hi entren altres miloques. Per tant, es va obrir una altra incògnita sobre la genètica. Si són sedentàries vol dir que no migren cap a l´Àfrica com feien fa potser milers i milers d´anys! Per tant, si posam ous d´estruç a Menorca i empren còdols per intentar-los rompre, podrem saber del cert si tenen memòria genètica o si s´ha perdut, atès que pot fer molts milers d´anys que han deixat de practicar aquest comportament.

Contingut de l´experiment:

- Tota la metodologia de l´experiment va ser documentada amb filmacions.
- Vam posar ous d´estruç en un lloc determinat per veure si les miloques serien capaces d´emprar còdols per rompre l´ou.
- No és fàcil aconseguir que les miloques s´acostin a menjar a determinats llocs i determinats aliments que no «coneixen»; per açò vam estar tres anys per aconseguir les imatges.
- Vam fer tot el muntatge a prop d´un dels dormidors de miloques més grans d´Europa que hi ha Menorca, i també el filmàrem.
- Vam muntar una tenda de campanya i diferents amagatalls mesos abans de començar a filmar.
- No podíem entrar ni sortir de la tenda o dels amagatalls durant les hores de llum i fèiem jornades senceres als amagatalls, on gairebé no ens podíem moure.

- En cada expedició, de les moltes que vam haver de fer, no podíem estar més de tres dies i nits a les tendes, ja que entre dues persones no podíem dur, a més de l´equip de filmació, més pes que per a dos dies de menjar i aigua; a més a més era molt dur estar tants dies ajupit.
- Havíem de caminar una hora i mitja per arribar al cim, sense camí, amb una vegetació extraordinàriament espessa i inflexible la major part del temps.
- Vam patir calor, fred, pluges i tempestes, ja que en no tenir èxit a aconseguir que les miloques vinguessin a menjar ho vam intentar en diferents èpoques de l´any.
- Però, al final, vam poder filmar una miloca jove que vingué devora l´ou i va agafar còdols per rompre´l; i filmàrem també un semiadult i un adult.
- Aquest darrer no va ser capaç de fer cap menció per agafar i utilitzar còdols per rompre l´ou.
- El que de moment podem assegurar és que les miloques de l´illa de Menorca «tenen memòria genètica».